Hípica


Obra:Obra poètica (p. 270-272)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Hípica

 

Banderoles flamejant

i maror de carn humana.

Vibra l'aire encès de crits

i esqueixat de mans que s'alcen.

Un núvol de mocadors

vola sobre la gentada.

És tot ulls, anhel i gest

cada espectador. Naufraga,

anegat de multitud,

el clos brunyit de llum càlida.

Pols olímpica amb el trot

dels cavalls. Tota la tarda,

rossa i blava, és un fester

arborat de milers d'ànimes.

Llustrosos, narius fumant,

i crineres onejades,

escumegen els cavalls.

La carrera els embriaga

i devoren el camí

amb el ritme de ses cames.

 

Refulgeix el seu entorn

de llur magnífica estampa.

Els empeny un frenesí

de sagetes afuades

desparades pel desig

de les olímpiques palmes.

Bell furor de joventut,

esperit, nervi i sang brava,

amb compàs arravatat

talment d'estrofes pindàriques.

Semblen ingràvids. Llamps vius

senyant unes retxes llargues

de gris, de negre i de ros,

amb sa cua estarrufada,

tensos i glorificats

en un nimbe de pols blanca.

 

Dins el camp, bull i rugeix

una mar de carn humana,

mar en passió creixent

que oneja, increpa i aclama

als corsers i als conductors

amb veus de joia i de ràbia. "

Cada ull és un projectil

que sobre els cavalls se llança.

L'ànima salta pels ulls

i tota se fa mirada

i brollen els mocadors

al vent de l'entusiasme.

Se fonen penes i goigs

dins la mar de carn humana.

Tot crema en un foc vital

de crits de roja flamada.

El camp és un fogueró

i cada cor una brasa.

 

Banderoles degotant

llum viva i color encarnada.

Les ales dels mocadors

fan una tempesta blanca.

Cap al tard, roent de crits,

i esqueixat de mans que s'alcen.

S'esculpeixen els cavalls

com un fris, damunt la tarda.