Ara bé: com sigui que jo vaig escriure unes targes...


Indret:Can Robert
Municipi:Matadepera

En aquesta masia, camí de Can Poble, cedida pel fabricant terrassenc Emili Badiella, a qui el poeta dedicà La gesta dels estels, Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-Barcelona, 1924) va fer la primera cura de repòs després de l'esclat de la malaltia que el va dur a la tomba. Situats davant el mas o tenint-lo a la vista podem llegir dues cartes, una adreçada a Badiella i l'altra a Lluís Plandiura, dos dels benefactors més destacats del poeta i el poema "La casa que vull", lligat amb el paisatge vallesà i que forma part de La gesta dels estels.

testing image

Les Escaldes, 9 d'abril 1922

Bon amic:

[...] Ara bé: com sigui que jo vaig escriure unes targes a l'amic Badiella, de Terrassa, donant-li compte de la meva millora i aquesta confiança que em curaré del tot, he rebut una lletra d'ell en la qual em demana si és que en aquest sanatori hi poden venir noies. Es proposa l'amic Badiella enviar-hi una noia que està un xic atrapada, a veure si aquí acaba de curar-s'hi d'un cop. No cal dir la meva resposta, i espero que aviat hi vindrà.
L'amic Badiella ha fet molt i molt per mi. Ara darrerament, però, semblava poc disposat a subvencionar, tot sol, la meva cura. Vós ja en sabeu el reste. El vostre exemple, però, penso que l'ha corprès. Ell té molts cèntims i és molt cristià, i aquesta vegada sembla que es tracta d'una treballadora de la seva fàbrica. A l'amic Badiella difícilment se li prega res que no doni. A mi, en alguna ocasió, puc dir que m'ha fet de pare. Així, «allà on no n'hi ha no en pot rajar», així a ell li fóra i li és impossible de desentendre's del tot d'aquells qui el necessiten. Us dic, amic, que només podria compensar el que dec -a vós, a en Badiella, a la memòria d'en Segura i tot-, fent-me en trossos de trossos. [...]

Us abraça, en

J. Salvat-Papasseit