Lola va anar-se'n...


Obra:La vida perdurable (p. 47)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Lola va anar-se'n, aquell dia, sense dir res i Joan i jo vàrem coincidir ens les apreciacions que ens mereixia. Joan, però, que no tenia un temperament febril com el meu, va aturar-se en consideracions exclusivament físiques. A mi em costava, i per això no ho vaig fer, expandir-me en l'explicació de les sensacions oposades que Lola m'havia provocat, de la necessitat que se'm creava del seu culte, de les estrebades amb què m'havia sacsejat la consciència en despertar-se. Però me'n vaig anar a casa entre el neguit i l'estupor, aturant-me a mirar els mostradors de roba del carrer de l'Anell com si no els hagués vist mai. Em vaig aficar al claustre dels dominics i vaig contemplar els tarongers i la cisterna del centre com si me'ls miràs per explicar-los a aquella noia que havia pres una cervesa fugaç al meu costat. Vaig baixar pel carrer d'en Muntaner, penetrat pels xiscles de les falzies, i vaig tornar observar el cel roig, gris, marró que es diluïa lentament. El pas d'ancians calmosos, o atrafegats, o indiferents a cap estímul se'm feia, per primera vegada, estrany. Vaig trobar-me davant del portal de casa meva. Aquella escala i tot se'm presentà com una cosa nova. Cada escaló havia d'esser pres en consideració. Abans, els pujava de dos en dos amb l'única idea de trobar les claus dins la butxaca per entrar i veure'm amo de la situació.