A hores d'ara, la meva muller es troba a la Bonanova...


Indret:Can Robert
Municipi:Matadepera

En aquesta masia, camí de Can Poble, cedida pel fabricant terrassenc Emili Badiella, a qui el poeta dedicà La gesta dels estels, Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-Barcelona, 1924) va fer la primera cura de repòs després de l'esclat de la malaltia que el va dur a la tomba. Situats davant el mas o tenint-lo a la vista podem llegir dues cartes, una adreçada a Badiella i l'altra a Lluís Plandiura, dos dels benefactors més destacats del poeta i el poema "La casa que vull", lligat amb el paisatge vallesà i que forma part de La gesta dels estels.

testing image

Barcelona, 21 març 1919

Al meu millor amic Emili Badiella:

A hores d'ara, la meva muller es troba a la Bonanova a portar un ciri a la Verge, amb motiu d'una prometença feta la darrera vegada que jo vaig sofrir hemoptisis. El metge va demanar tres mesos de temps per a emetre una opinió seriosa sobre el pervindre de la meva salut. (Això, naturalment, devia contestar-ho a la meva bona mare i a la meva Carmeta, doncs jo no en sabia res.)

Ahir el metge -abans del temps convingut- donà l'opinió de que jo em restabliré per complert, només en fer la mateixa vida o norma que faig ara: vol dir, bona alimentació i repòs. I això sí que m'ho han posat en coneixement.

Tot això, amic Badiella., ho dec a vostè, el meu millor amic i veritable i sant amic Badiella. Sense el pedaç de la muntanya, amb cistells d'ous, carn a dojo, bon abrigall i, sobretot, el seu reconfortador optimisme (vostè qui també sabia segurament la veritat de la meva salut); sense tot això, jo ja potser no cantaria gall ni gallina... Què més puc afegir? El metge, quan el dia 4 de gener vaig sofrir la darrera hemoptisis, diu que jo estava més malalt del que em creia. Darrerament, les tuberculines han obrat prodigis amb mi! I això també ho dec a vostè, doncs el seu darrer reforç de betum (deixi'm també que torni doncs a fer broma) va permetre'm comprar una capsa completa de les dites tuberculines.

Diré que li dec la salut? Per què no? Una abraçada de cor.

Seu,

Salvat