Per ara...


Obra:Poemes a Nai (p. 23-24)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Per ara,

això és tot el que puc dir,

Nai.

Sé que nom Miquel-Àngel

i té trenta anys. Viu a la dreta

així que es baixa pel carrer d'Artà

- la mar també viu a la dreta,

dins un barracó de barques i distàncies-,

així que es puja

pel carreró arrecerat de la teva vida.

Té quasi l'altària d'un crit, i l'extensió

d'una veu enrampada, midada a versos quadrats.

A voltes, es veu clar

que la seva forma autèntica

no és la d'un colom, tampoc

la d'un lledoner oficial per als excursionistes de bona família.

Quasi també te podria fer senyes

que no té la forma d'un bon propòsit

ni del gest elegant amb què s'agafa la ploma

per a escriure la història d'un avantpassat.

 

Si es topa amb la gent

i es queda immòbil dalt d'un "bon dia", vol dir

que no pot més de maror,

i si us diu paraules vellutades

és que ja no sap com s'agafa el mànec de la conversa.

Això es veu clar aquests dies

que l'aire cou i ho transparenta tot,

i fins ens cubica la sang

posant, en pèl, en evidència

la nostra geometria més comprometedora.

Coneix els homes

per la manera d'agafar les coses

o de mirar de lluny,

però no endevina massa si ha de ploure o no.

Sap que la mort és rodona i res més,

que plorar ve de cap avall i res més,

que estimar cau entre el ponent i el fred i res més,

i res més.