Però a penes sortíeu de la ciutat...


Obra:Adéu, turons, adéu (p. 204-205)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Però a penes sortíeu de la ciutat el tren prenia una altra direcció, perquè el poble d'en Sebastià queia més a mà dreta. I deguérem fer mitja dotzena d'estacions. Era la primera vegada que travessava aquella banda de l'illa i em va sorprendre que hi pogués haver tanta d'aigua. Perquè en ésser a Binialutx tot eren regadius. Amb uns bons molins de vent que treien l'aigua.

En Sebastià ja m'esperava a l'estació i, després de saludar-nos, va resultar que havia previst dues bicicletes. Va fermar la maleta al seu portaequipatges i vam partir cap a ca seva. Ens va caldre travessar tot el poble i quan hi vam arribar va ésser un casalot enorme, amb un corral a la part de darrera. En Sebastià em va presentar els seus pares, que feien de pagès, i quan van haver tornat de la feina, el seu germà i la seva germana. El primer es deia Tomeu i l'altra Maria.

Mentrestant m'havia ensenyat la meva cambra, havíem tret les coses de la maleta i quan va ser l'hora de dinar la mare d'en Sebastià ens va servir un aguiat que us en llepàveu els dits. Es veia que tenien uns bons materials i que ella sabia fer de cuinera. Llavors vam menjar panades i la pasta, de tan bona que era, es fonia dins la boca. I quan vam haver acabat en Sebastià em va convidar a visitar el poble. La primera cosa que vam fer va ésser passar pel seu cafè, que era on es reunien amb els seus amics.