Era matí just trencat...


Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Era matí just trencat quan sortia de ca-seva, un dia després de la cerimònia, i els dos sogres l'acompanyaren fins a Manacor, a l'estació del ferrocarril. El poble més gran de la contrada bullia de gent, renous i moviments, i na Margalida va quedar astorada davant aquelles dues vergues inacabables de ferro, una devora l'altra, que no sabia d'on venien ni on anaven, i només va saber la seva funció quan el tren, xup-xup escandalós i gran fumeral negre, va estar a punt de provocar un terratrèmol a l'entrada de Manacor. Na Margalida va entrar-hi amb l'ànima als peus i s'admirava de la gent que baixava, pujava, cercava seients, agombolava els mocadors de bolic en els enreixats o sota els bancs, garlava i reia, com si no haguessin fet altra cosa en sa vida. Na Margalideta s'assegué i estava acoquinada mirant al seu voltant. S'hauria estimat més anar cap a Ciutat en carretó, com ho va fer en Bernat. Aquell cuc bellugadís i sorollós li feia més por que altra cosa i pensava en el viatge per mar, una mar que no havia vist mai i de la qual tota sa família, tots els habitants del seu poble, se n'havien defensat sempre, a vegades girant-li l'esquena i allunyant-se'n, a vegades armats amb llances i atacant-ne els pobladors pirates que de les grutes de les costes en feien cau i recer i que quan feia massa dies que la mar anava moguda queien damunt els pobles a la recerca de menjar, recerca que sostenia a totes les coses de valor que trobaven en el seu camí.