Quan jo arrossegava els peus per Manacor...


Obra:La vida perdurable (p. 9-10)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Quan jo arrossegava els peus per Manacor, que és el meu poble, m'agradava pensar que els homes atrafegats que em venien a l'encontre i em saludaven amb veu de pressa em tenien una mica de llàstima. Jo era una persona que, pobret, amb tantes qualitats notables, ocupava una bona part del seu temps badocant com un adolescent indecís.

Dir que Manacor és el meu poble podria haver-me induït a posteriors reflexions perfectament legítimes. A mi, de totes maneres, el que ja no m'ocorre és passar el dia formulant preguntes enormes per dedicar nits en blanc a contestar-les. I la importància del lloc de residència és una d'aquelles qüestions que, finalment, embafen.

La majoria dels homes del meu poble solen reaccionar de ben diverses maneres quan se'ls demana què en troben, de viure en una petita ciutat del llevant de Mallorca, que té quasi trenta-cinc mil ànimes i que basa la seva subsistència en el turisme i l'especulació immobiliària. Alguns dels meus amics d'infantesa i primera Joventut, per exemple, es reserven l'opinió perquè, sospit, no se n'han format cap que puguin recordar encara ara. Altres es desesperen quan guaiten amb una fua pel món i tracen plans inaudits i insòlits per fer fortunes fabuloses a l'altra banda de la mar. La majoria divideixen els seus gustos de manera que el poble els en pugui donar satisfacció i, així, els que es passarien la vida als teatres, a les sales d'exposicions i a les platges nudistes poden quedar ben confortats, amb l'abundància — mai excessiva — de totes tres coses. Els que prefereixen l'honesta i feixuga càrrega d'anar posseïts pel gust per les barres del bars, els venedors de haixix i les dones de la vida tampoc no tenen motius raonables de queixa. Tampoc no falten els que s'han reclòs còmodament en la plàcida vida familiar, en la televisió i en la lectura dels clàssics antics i moderns i passegen una estona els diumenges horabaixa per Sa Bassa — la nostra plaça principal — i s'asseuen, a l'estiu, a les terrasses de Porto Cristo per prendre bíters i taronjades. N'hi ha, fins i tot, que s'enamoren de dones pèrfides o homes turmentosos, que van molt a Palma, on coneixen bars de sapastres i persones interessantíssimes. També tenc coneguts que procuren, una mica d'esma, combinar totes aquestes actituds i, d'aquesta manera, és molt possible trobar-te'ls tant a les deu del matí prenent un cafè envoltats de fusters i lampistes, com a les quatre de la matinada donant corda pacientment a un alcohòlic comunicatiu i messiànic.