La gent es moria de qualsevol cosa...


Obra:Bel canto (p. 58-59)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

La gent es moria de qualsevol cosa, però la tisi, coneguda com la "calentura lenta", causava estralls. El nombre de persones censades a Mallorca era de dues-centes nou mil seixanta-quatre, i el nombre de manacorins censats a finals de 1860, entre la vila i fora vila, era de 12.590.

«La vida al Manacor d'aquella segona meitat del segle XIX era lànguida, callada i pietosa, sense més horitzó que el de la seva breu geografia», escrivia mossèn Antoni Mascaró als seus diaris. «Gairebé tot era quietud i no existia altra ambició que no fos la terra. S'anava a Palma dues o tres vegades en la vida, es guardava blat fins que brostava el de la collita de l'any següent i els dols duraven cinc anys. Les quaresmes eren inacabables i els còmics, amb els seus somriures i els seus diàlegs llibertins, arribaven una vegada a l'any. En tot el poble hi havia un piano i als cafès es comentaven les seves característiques. Les dones es casaven als catorze anys i tenien un caramull de fills dels quals una part es morien els primers dies, una altra part anava al camp i algun d'ells als convents. Es parlava de Cuba i Filipines com de terres meravelloses, quasi de faula, i cada manacorí, en el fons, era tradicionalista, familiar i religiós.»

Pel que contava Antoni Mascaró en els seus llibrets, els tres amics havien anat a l'escola primària de ca les Monges Terciàries, situada a Sa Bassa, de Manacor, que era alhora una escola i un lloc on cuidaven malalts. Més tard, assistiren al Colegio de Segunda Enseñanza, que el mossèn situava al Convent. Després, Miquel Font i ell havien obtingut el títol de batxillers al Colegio Ramón Llull, que no s'especificava on estava emplaçat. En canvi Bartomeu Massanet havia fet el batxillerat —o quelcom equivalent- a Ciutat, on també hi havia obtingut el títol de Mestre d'Ensenyament Elemental.