Amb la segona burilla...


Obra:L'ombra de l'eunuc (p. 240-241)
Municipi:Matadepera

Aquest mas, que avui acompleix funcions de restaurant, està situat a la banda de la riera al peu de la carretera que avança cap a Mura. De fet és el marc on transcorre bona part de l'acció de la novel·la L'ombra de l'eunuc de Jaume Cabré, la casa patrimonial dels Gensana que acaba sent un restaurant. El protagonista, Miquel Gensana, porta a Júlia, una antiga amiga, a sopar a aquest restaurant de Feixes. Durant la vetllada, la memòria personal dels anys seixanta i setanta del segle XX s'entrecreua amb la història familiar, que es remunta a Feixes a principis de segle, i més enllà encara, fins a finals del segle XVIII, en l'escenari dels anys noranta ple de decepcions i renúncies.

testing image

Amb la segona burilla vaig comprovar que el cendrer de campanya donava un rendiment fantàstic. Vaig agafar una cadira i la vaig posar davant de la finestra, sense deixar de pensar en la Gemma, de com n'era, d'estudiosa. I les poques hores que passaven junts, ella sempre tenia un llibre a les mans i ell s'omplia les seves de les mans d'ella. Sempre era així. I un dia li va suggerir de portar-la a casa després dels exàmens (abans, no, que la Gemma era massa quadriculada, amb això). I ella hi va consentir. No és que volgués presentar-la als pares; em feia il·lusió que conegués la casa i el jardí. Però va conèixer els pares, no els vaig dir que mig festejàvem i ens van deixar sols. La Gemma es va entusiasmar amb aquell casal tan senyorial i jo la vaig desenganyar enumerant-li la humitat, les escletxes per al fred, la poca llum. I el jardí la va seduir, quina meravella, Miquel, però si això és impossible, en ple segle vint! I ajudats per l'eufòria d'aquells descobriments vam anar al fons, al racó dels castanyers, i es van repassar la vida i els cossos, que va ser una delícia perquè la Gemma era una noia molt engrescadora. I ja no era verge. -Però per què et poses així, Miquel?

-No em poso ni així ni aixà... El que passa és que m'ha... m'ha sobtat.

S'havien vestit no pel tombant de la conversa sinó de l'aire; però encara eren sota els castanyers, al mateix lloc on l'oncle Maurici Sense Terra va fer coses inconfessables o don Pere I el Fugitiu repassà de dalt a baix algunes coneixences. I on molts rebrots de la nissaga van fer clandestinitats amb el seu cos o amb el de les amistats. Com si a can Gensana faltessin llits. Si les castanyes parlessin.