testing image

El batlle va decidir, en sessió plenària, posar semàfors a la plaça major i llevar el cossiol florit de guàrdia urbà per evitar els accidents. la plaça major, abans plaça de l'agrícola, després plaça de la república i ara plaça del cabdill, era rectangular, petita, a cada angle partien carrers i dels costats llargs n'arribava un per banda, irregularment; tots carrers estrets, sense voreres. Quan just al mig de la plaça s'hi va posar la talaia per al municipal que regularia el tràfic, els montcarraners rigueren, en feren cançons i carusses al guàrdia que s'escarrassava amb el siurell quan la gent travessava precisament per allà on no podia. Al municipal li posaren de malnom s'arbitre, i la talaia fou, d'aleshores ençà, el cossiol que cada matí es despertava ple de pixum, ampolles trencades i altres estris, i no hi valgueren claus de pany ni prohibicions estrictes d'acostar-s'hi: els montcarrencs motoritzats que a la nit tornaven ebris i excitats de les Costas de Levante i de la Costa de los Pinos (abans S'estany d'en Mas i Es Ribell), s'enfilaven i vomitaven, i alguns més ardits i envalentonats per l'èxit de la nit amb les il·lustres dames de pell suau i colrada, hi feien feines majors i més d'una vegada el municipal s'hi trobà petits objectes plastificats d'un empastifament sospitós.  Amb això, la plana major de l'ajuntament es va posar d'acord: per evitar tals endemeses i perquè Montcarrà ja havia deixat de ser un poble i era una ciutat, posaren "llums". I la gent ara havia d'esperar minuts i minuts per travessar un carrer de tres metres d'ample en previsió que no vengués cap cotxe, cap camió, cap Dodge d'Art que els podria atropellar, precisament allà on la visió dels carrers era admirablement nítida i sense cap entrebanc. Però els llums vetllaven per la seguretat del poble, i encara hi deuen ser si no els han llevats.