—¿Els bons eren els qui van guanyar...


Obra:Adéu, turons, adéu (p. 209)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

—¿Els bons eren els qui van guanyar o els qui van perdre la guerra?

—Mmm... Tot depèn de com t'ho miris. Per començar a Fontsanta ens enredaven i ens feien creure qualsevol bestiesa. Allò que els rojos es passejaven amb un punyalet a la boca i una atxa encesa per cremar les esglésies són fantasies de capellans.

—I dels falangistes, què en penses?

—Hi ha de tot però abunden els aprofitats. A Binialutx n'hi ha un xinxer que han acabat malament. O s'han tirat dins un pou o s'han penjat d'un garrofer. Saps que en feren, de desastres!

—I els qui encara viuen?

—La gent els ha de fer cas perquè són els qui comanden. Per exemple, el secretari de l'ajuntament n'és un, però com que, si et cal un paper, l'has d'anar a veure per força perquè té la paella pel mànec... Ara, aquí no és com a d'altres pobles, on els falangistes encara s'hi passegen d'uniforme. Aquí van com a mig espantats i tenen por de la revenja.

—I d'en Franco, què en penses, Sebastià?

—Que és un militar que va guanyar una guerra civil. I una guerra civil no és altra cosa que una baralla entre germans. Com en una família, n'hi havia de bons i de dolents a cada banda. A Binialutx, segons he sentit a contar, els partits polítics tenien cadascun el seu cafè i s'hi podien reunir per a conversar. Que n'has vist cap, tu, de partit?

—El professor de Formacio de l'Esperit Nacional pretén que ens van dur la ruïna d'Espanya i després la guerra.

—Albert, si vols un consell, deixa'ls que cantin. Com els capellans, els falangistes han de defensar la seva tallada. Ara, arribarà un dia que es podrà destapar el merder i veuràs com les coses no són tan senzilles com ens voldrien fer creure.

—I tu què més em recomanes?

—Que facis el cap viu i no parlis de política si no és amb gent segura.