Els dos altres clients se ufanaren trontollant...


Obra:La vida perdurable (p. 74)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Els dos altres clients se ufanaren trontollant i travelant i, amb molt d'esforç, aconseguiren coronar l'escala. Vàrem somriure, perquè a nosaltres no ens afectaven aquestes coses, i Joan, com per corroborar-ho, va invitar-nos a un whisky abans de tancar. Vàrem fer dir a Lola que Manacor és un poble amb molt d'ambient i fins i tot Joan i jo ens ho vàrem creure, per aquella nit. Després, apagàrem els llums i pujàrem. Joan va tancar. Mentre manipulava els cadenats, jo mirava Lola fixament. Ella em mirava, però la llum escassa de la plaça del Palau no ens bastava per interpretar el seu gest. Va fer-se un moment nerviós, tots tres plantats sobre la vorera sense dir res. Joan, que ho havia vist tot, va anar-se'n bruscament. Lola i jo ens vàrem mirar.

— ¿Puc pujar?

— Sí.

Per la persiana tancada de l'habitació de Lola es filtrava la llum de la plaça. Li donava una consistència fosforescent al cos. Tenia els mugrons amples i valents. Jo procurava només pensar en el que tenia davant, en les ombres cada cop més discernibles dels mobles i en el cos de Lola, que se'm lliurava sense estridències, però sense defalliment. Després vaig saber que el que havia emprès ho pagava, perquè, quan va aixecar-se per anar a beure aigua i la llum de la gelera oberta li il·luminà el cos, em vaig deixar emportar pel vertigen.