Lola i jo anàrem a sopar a la fonda de can March


Obra:La vida perdurable (p. 73)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Lola i jo anàrem a sopar a la fonda de can March. Els vespres de dia feiner la clientela era exclusivament d'éssers solitaris. Viatjants mustis que miraven la televisió burxant-se amb un escuradents, obrers forasters que hi vivien a dispesa, esperant canviar de vida, jubilats d'aquells que no es veuen mai pel carrer i que ens fan pensar en una vellesa horrible i en uns veïns que comencen a notar l'olor i esbuquen la porta.

Afortunadament, aquest ambient no ens aclaparà. Ens teníem l'un a l'altre i ara, reforçats per l'àpat, ens explicàrem anècdotes i aventures. Parlàrem de pel·lícules i cantants fins que, quan ens vàrem témer, sonava l'himne nacional pels altaveus del televisor i la clientela s'anava aixecant i fent estiraments. Pagàrem i ens en vàrem anar al bar de Joan una altra vegada. Joan ens mira estranyat. A la barra només hi havia dos clients, envoltats d'una considerable quantitat de botelles de cervesa buides, que peroraven sobre alguna qüestió transcendental. El més gras em mirà amb ulls que no sabria definir: enterbolits i curiosos, anhelants, escrutadors i burletes.