Donya Maria s'acostava...


Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Donya Maria s'acostava, trec-trec-trec, s'acostava el ventall que no feia vent però que omplia la mà d'arbres de fulles grosses, grogues, daurades, dolces, omplien la mà de donya Maria que s'acostava pel carrer Antonio Duran efa e, de Montcarrà... S'acostava amb un pas compassat de cames tortes i un ventall de veu reboua trec-trec-trec, damunt el pit de donya Maria, trrrrrrrrrsssssst es tancava amb la llatinesa de ventall bo, de senyora, fi, fina, grossa, gros, transparent de tan fi, de tan lleuger, no com el meu d'anar a missa els estius, petit, petita, de fusta sense envernissar que quan intentava manejar-lo com feia donya Maria (que tenia les cames tortes i un caminar molt senyor, senyora, i venia de missa amb el vel senyor, de senyora, damunt els cabells blancs, pentinats de perruquera de cada dia i el ventall de fulles de tardor brodades feia trec-trec-trec-trrrrrrssssst) feia crec-crec-crec damunt el meu pit pla i, sacsejat per les meves mans que volien imitar les de donya Maria (que el tancava amb un gest imperceptible), s'encallava a la meitat i les barnilles espetegaven... no era el finíssim, lleugeríssim trrrrrrrrissssssst-trec-trec-trec-trrrrrrrrrsssssst de donya Maria, que venia de Ciutat a Montcarrà, al casal de ca l'Hereu de davant cal padrí Pere de can Mariano del carrer Antonio Duran efa e, ¿del carrer del Centre?, no, del carrer Antonio Duran efa e, és el mateix carrer, idò... canviaren tots els noms... ah! El carrer del Bon Jesús és el carrer José López efa e... ah!

Donya Maria s'acostava, el sol ja ben alt que les senyores de Ciutat no van a missa primera, i jo la mirava venir, ull admirat i crític quan em somreia benignament, jo asseguda al portal d'arc de la casa monacal de can Mariano i ella entrant al casal regi de davant, al portal del qual ja no podíem seure els nins del carrer perquè ara hi havia la senyora i estava obert de pinte en ample...