Va ser llavors, arran de la desesperada impotència...


Obra:Encís de minyonia (p. 98)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Va ser llavors, arran de la desesperada impotència, quan vaig descobrir la provocació com a sistema, el qual encara conserv com arma cabdal en els jocs guerrillers que estimulen els desvergonyits desafiaments a la meva divertida i grotesca procacitat.

Com exponent més il·lustratiu de la meva provocativa rebel·lia record el robatori de dues pessetes —en aquell temps tot un capital— que vaig perpetrar a ca nostra. Lluny d'enforinyar-me dins la maliciosa postura de l'encobriment i del silenci, vaig convertir l'endemesa en una jactanciosa bravejada gastant tot el cabal en llepolies, les quals vaig repartir als nins i nines que entraven a la costura a les tres de la tarda, fent-me ajudar per la meva germana Bàrbara, la qual vaig segrestar com a col·ligada.

Les monges, sorpreses per la meva desafiant fanfàrria, més divertides que contrariades, em conduïren a l'aula de la meva germana Bàrbara perquè jo recontàs altre pic a la seva monja el nostre robatori amb aquell insolent to del criminal que s'ufana de la seva barrabassada.

Quan aquell angelet de Déu que era la meva tercera germana de petita, es veié descoberta i afrontada davant les seves companyes de classe, esclatà, tota ella, en un plany sanglotadís, irrefrenable. Llavors, jo, aquella mica de xàtxero xerec, passant-li el braç per l'espatlla, protector i ferm, vaig sentenciar la situació amb un retruc inapel·lable:

—No te preocupis. Ja mos ne confessarem.

Molts anys després, tant sor Maria Alberta com sor Josefa —que foren testimonis d'aquella tragicòmica escena— em seguiren retrent aquella pontifícia sortida de futur capellà llis.

Al vespre, a ca nostra, una volta suportada la renyada i acomplit el càstig sense pronunciar un sol mot ni amollar una sola llàgrima, quan tothom ja dormia, ma mare intentà, parlant-me com a persona major —mai no m'hi he trobat tant!— treure'm el motiu d'aquell maldestrat canvi meu de comportament, fins i tot de tarannà. Jo li vaig vèncer el torcebraç just replicant-li:

—A Son Sureda jo mai no hauria fet això.