Arran del desembarcament del capità Bayo...


Obra:Ha nevat sobre Yesterday (p. 99-100)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Arran del desembarcament del capità Bayo a Portocristo, dia 16 d'agost de 1936, els feixistes d'Algaida detingueren un centenar d'homes. Els havien vigilats i els capturaren fàcilment. Els tingueren retinguts durant hores, custodiats a la casa de la Vila. Els amollaren quasi tots, mentre passava el temps i es feia de nit. En quedaren nou, entre ells en Pere Llull, n'Antoni Llull, el seu germà, i el pare de tots dos, en Pere Llull Mudoy, germà de la padrina Llucia i de la tia Antonina. Em contaren que de primer havien detingut en Pere i n'Antoni. El pare, l'oncle Pere, acudí a veure què havia estat dels fills. Li varen dir:

—Veniu i ho sabreu.

El detingueren. En quedaren nou. Abans de les dotze els carregaren en dos cotxes, un dels quals menava en Nofre Ruala, i els transportaren al cementiri de Son Colotes de Manacor. Hi havia els tres de can Tiró, en Llorenç Antich, de can Mora, en Miquel Jaume, de can Mindona -tenia dinou anys i deien que havia sacsejat don Pedro de can March, en sortir d'un míting: l'agafà pel capell i cridà visques a la República-, en Joan Oliver, de can Serení, en Miquel Oliver de sa Talaieta, l'amo en Miquel Metge, que tenia una pedrera a la qual havia acudit el meu pare a treure marès, i en Tomeu Sastre, de can Cunieta. Els assassinaren de matinada. Als de can Tiró –l'oncle Pere i els seus dos fills n'Antoni i en Pere- els fermaren amb filferros. L'oncle Pere cridava i els deia assassins. El fill Pere li va dir que callàs, que el final estava decidit. Els dispararen a les cames, els remullaren de benzina i els calaren foc. Moriren cremats vius, com als vells actes de fe. L'endemà, entre la cendra, algú va trobar-hi els botons de les camises. De bon matí, madó Bel Mora cercava el seu fill. Anà a l'Ajuntament i trobà tancat, preguntava si l'havien vist, si sabien què havia estat d'ell. Enmig de la plaça, va rompre a plorar d'impotència i ràbia. Anà a parlar amb en Pere Mena, a qui havien nomenat batle durant els primers mesos, després de l'alçament, i amb qui tenia un cert parentesc. En Pere Mena li va dir que es ficàs dins ca seva i callàs, si no volia que li succeís una desgràcia, també a ella. I hagué de beure's el cop.