A empentes, feren col·locar els tres emmanillats...


Obra:L'endemà de mai (p. 563-564)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

A empentes, feren col·locar els tres emmanillats un vora l'altre, donant la cara de ple a la llum.

En un instant que, de tan breu, semblà com si l'escena hagués estat assajada, es formà l'escamot i, dins el silenci corprenedor, es sentí que els fusells eren posats a punt.

Quan alguns ja apuntaven, de sobte l'escrivent es posà a córrer de bell nou, de manera enfollida. Per un breu moment, semblà com si la fosca fos consistent i, topant amb ella, no aconseguís sortir de dins la clapa de llum, però finalment ho assolí i se'l perdé de vista cap a dins la negror.

Aquesta vegada la seva malaptesa era total. Corria d'una manera esvalotada, tot fent ziga-zagues i, abans de distanciar-se tant com l'altra vegada, fou aglapit de bell nou, enmig d'un devessall de malediccions.

Augmentà l'excitació de tothom i semblà com si tot el clot fos una immensa caliuera. Sonaren veus, crits. A un de l'escamot se li escapà un tret cap a enlloc.

El dispar, dins aquell lloc tancat, sonà d'una manera feresta, multiplicat, i no féu sinó créixer la tibantor general de nervis, posant la gent gairebé histèrica. Entre la circulació ràpida d'una escapçadura de frases, es sentí que l'amo en Cosme, des de l'avantatge que li donava la seva perspectiva d'espectador, cridava:

—Trencau-li una cama!

No ho hagué de repetir. Com si es tractàs d'un vell costum que aquell moment suplicàs just perquè algú el recordàs, un de l'escamot es capgirà el fusell dins les mans i, agafant-lo per la canonada, va ventar aquell home per la baixacama i tot seguit se'l veié esbucar com un vas buit que de sobte es trenca per un canvi de temperatura.

Quan, dues hores després, arribà a s'Almonia, a l'amo en Cosme li costà molt dormir i va poder comptar les batallades de rellotge de peu, que no acabaven mai, fins que l'auba ja incordiava per la finestra.