Sortia el sol, esponerós i blau...


Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Sortia el sol, esponerós i blau, a l'altra banda del puig de Santa Cirga, entre els ametllerars a punt de florir, la matinada del dos de febrer de l'any 1862, dins el terme de Manacor, a l'hora en què naixia radiant, el fill que feia quatre d'una família de pagesos que duia el conreu de la possessió,

La primera claror del matí entrà per un portelló de la finestra de la cambra i trencà la llum esmorteïda del ciri de les parteres. El plor d'aquell infant, vigorós i agut, havia coincidit amb la irrupció del dia sobre els sementers gebrats de les matinades d'hivern: el blat que brina, els favars i les pastures...

Era, ben segur, un infant com un sol.

Ningú no podrà dir que els seus pares –l'amo Antoni Alcover i la madona Catalina Sureda- no tinguessin bo amb la comare; perquè no era la primera vegada que passava per Santa Cirga, ni fou la darrera. La filla major fou na Francina-Aina, vengueren després n'Andreu, en Martí i n'Antoni, el que feia quatre; el seguiren encara, en Miquel, i en Pere-Josep. Tots ells excepte n'Antoni, que amb els anys fou mossèn, i en Miquel, que entrà a la Companyia de Jesús, varen ser conradors: a Son Crespí Vell, a Sa Franquesa, a Son Comte...

Cert és que aquella barquera de fills va créixer –tant de nit com de dia- sana, garrida i xerevel·la, a l'empar de les cases de Santa Cirga. Aquell fou el seu primer paisatge, el redós que encobeí els primers anys de la vida dels fills: les cambres, la cuina –dins la cuina: l'escalfapanxes, els fogons, la carbonera, les olles, la pastera...-, el portal, la cisterna, els porxos, la clastra: el petit món amatent i rústec de les cases de la possessió. I els jocs. Sempre hi havia un missatge amb qui fer volar un estel, després de dinar, fer rodar la pilota, encalçar un animal, fer ballar la baldufa o jugar a bolles.