Sa cançó de Çon Coletes


Obra:Obra poètica (p. 178-180)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Sa cançó de Çon Coletes

 

Aquesta cançó que escoltareu

l'ha feta Guillem d'Efak,

més de mig manacorí

i fill d'En Toni Cremat.

La va fer a Çon Coletes

una horabaixa de març.

Déu vulga que durant molts anys

pugui anar-hi caminant.

 

L'any mil quatre-cents cinquanta

pitjor fou que el de sa fam.

Els rics mengen pa de xeixa,

diuen ses dones plorant.

Els rics mengen pa de xeixa

i per noltros sols no hi ha mestall.

Lo Tort Ballester ho escolta

i li envest cap a ciutat.

 

I era una colla de veure, tots eren manacorins.

Fent-se costat un amb l'altre anaven replegant amics.

Primer s'hi ajuntava En Mates, llavors En Fullana i En Gil,

En Nadal, En Mascaró, En Guinovart i En Fornit.

Lo tort Ballester els comanda, perquè era el més decidit.

 

Per donar compte an el rei

a Nàpols varen anar

i el rei els dona penyora

de que tot s'arranjarà;

però els senyors de casa bona

ni el rei volen escoltar.

Tres anys, Lo Tort Ballester,

els tengué acorralats.

 

Set-mil cinc-cents sous donaven

els nobles a qui el matàs.

Feren venir mercenaris,

moros i napolitans.

Calaren foc a les cases

i es fartaren de robar.

Després  'ribà la venjança

color de vi i de sang.

 

I era una colla de veure, tots eren manacorins,

si ho eren els condemnats també ho eren els botxins;

primer mataren En Mates, llavors En Fullana i En Gil,

En Nadal, En Mascaró, En Guinovart i En Fornit.

I a lo Tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu.

I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.

 

Després d'aquesta endemesa

tot romangué com abans;

els pobres, més bocaclosa

i més vídues plorant plorant;

i no ploraven per elles,

ploraven pels seus infants.

 

Sa cançó que heu escoltat

l'ha feta Guillem d'Efak,

qui demana a déu que el poble

no tengui mai més tirans

i que mai més no hi hagi guerres

ni lluites entre germans.