Aquestes coves de Manacor


Obra:L'illa de la calma (p. 471 i 472)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Aquestes coves de Manacor són més íntimes que les d'Artà. Com si diguéssim més de família. Així com allí, el Gran Arquitecte – com dirien els francmaçons- va voler fer grans catedrals, aquí es va acontentar de fer sales petites, però ben decorades amb arabescos fantasiosos. [...]

Són petites, però són complicades, i en aquesta complicació i a un guia aficionat que no sabia per on anava, es deu la pèrdua de dos amics i la troballa miraculosa que tingué lloc en aquesta fosca.

Aquest fet ocorregué fa vint anys, i les víctimes interines varen ésser En Llorenç i Riu, secretari del "Cau Ferrat", l'oncle del secretari, i el guia, esca del pecat d'aquest fet. [...]

Al cap d'hores de caminar i d'anar d'una banda a l'altra, varen veure que l'atxa de vent s'anava acabant per moments i la varen dividir en quatre parts perquè els durés més estona; i el que encara és més terrible era que, per mor de la humitat, els mistos ja no s'encenien, i, per no quedar-se a les fosques i conservar el foc per quan convingués, varen determinar d'anar fumant un cigarro cada u, per torn.

Per al guia i per a l'oncle, molt bé, perquè, fet i fet, ja eren fumadors; però quan va tocar en Llorenç, com que no havia fumat mai, es va fumar el primer cigarro i li va venir el primer mareig.

Marejats i mig a les palpentes, veuen una cosa clara; s'hi fiquen de peus, i era un llac, que després ha dut el seu nom, en record d'aquella tragèdia.

Aquell llac té un misteri que no hi ha paraules per descriure'l. És un estany que dorm, ja fa segles, allà en el fons de la terra; un estany quiet com la mort. Aquella aigua, que mai no s'ha mogut, no té un plec ni una irisació. A baix, com en llit d'argent, s'hi veuen les estalagmites, com guardades dins d'un cristall, i és tan sedós, aquell cristall, que un sent desig de dormir-hi a dintre.