La Cova del Drac


Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

La Cova del Drac


Dins un palau d'alabastre,

riquíssim, no fet de mans,

a on no arriba ni rastre

de llums i renous humans;

 

dellà l'estany qui s'interna

pel coval encantador,

dissipa la nit eterna

una màgica claror.

 

Quina llàgrima d'estrelles

pogué filtrar allà dins,

que il·lumina meravelles

dignes de cèlics jardins?

 

L'estrella que allà il·lumina,

com topazi resplendent,

sobre l'aigua crestallina

la porta un cigne vivent.

 

Cigne de negre plomatge

allà habita per encant,

i en la pau d'aquell paratge

aixeca a voltes un cant.

 

Potser l'ha sentit d'enfora,

com un arpegi perdut,

algun viatger que explora

la cova, admirat i mut...

 

Mentres l'estel que enlluerna

aquell cigne portarà

el Drac, rei de la caverna.

devorar-lo no podrà.

 

I bé prou l'engoliria

tal monstre, fill de la por,

que, avorrint llum i harmonia,

guarda inútil son tresor.

 

Guarda l'anell del misteri,

la clau de l'encantament,

i conserva en cativeri

una princesa innocent.

 

Dorm el drac amb son feixuga

a un recó fosc, allargat;

però apenes res belluga,

ja se desperta irritat.

 

D'una son més llarga i forta

dorm la princesa gentil,

talment com estàtua morta

dins son màgic camaril.

 

A prop d'ella el cigne canta

i l'aigua del gorg remou;

mes ella ni amb la complanta

ni amb les ones se commou.

 

Immòbil jeu, i pels rissos

que li pengen del capçal,

l'adornen ja els degotissos

d'una corona fatal...

 

Sols ella despertaria

sortint de l'obscur poder,

si el cigne, lo que era un dia,

bell home tornava a ser.

 

Mes per tornar ser lo que era

el cigne negre del llac

necessita la darrera

gota de sang d'aquell drac.

 

Quin cavaller, com Sant Jordi,

matarà el drac indolent

i, fent que el món se'n recordi,

romprà aquell encantament?