Cançó de Soleia (IV)


Obra:Rapsòdia de Garí (p. 139)
Municipi:Matadepera

La Font Soleia es troba al vessant est de Sant Llorenç del Munt, al final del camí dels Monjos, el qual només es pot recórrer a peu des del final de l'extrem nord del pla de Sant Llorenç. Per arribar a aquest lloc literari, cal preveure una caminada d'aproximadament tres quarts d'hora. L'origen del nom d'aquesta font rau en què el sol hi toca durant gran part del dia. Amb el títol de Soleia, Agustí Bartra (Barcelona, 1908- Terrasa 1982), recollí les tres rapsòdies dedicades a Garí, Arnau i Ahab. De la primera, presentem dues cançons per ser llegides en aquest indret. El poeta, bo i entroncant la seva poesia amb el propòsit mitificador de poetes clàssics com Homer, Píndar o Ovidi, personifica la font i la converteix en una mena de deessa-font del segle XX.
testing image

Cançó de Soleia (IV)

Soleia de les boscúries,
Soleia de les ciutats,
donzella de les vedrunes,
genoll de les soledats.

Tinc els cabells d'aigua llarga,
Tinc la passa sense son.
Tinc un gest ocult de saba.
Tinc un nom d'atzar i font.

Escorcollo tot crepuscle
i recordo, entre cascalls,
les llàgrimes de la fusta
i l'èpica dels vitralls.

No sóc carroll de verema,
la llarga nit no m'ajup.
D'Homer va néixer ma trena,
de la sang, el meu parrup.