Em vaig proveir d'abrigalls


Municipi:Palafrugell

testing image

Em vaig proveir d'abrigalls, perquè el temps era molt pixaner, i vogant a la cia, arran de costa, tocant els rocs, vaig anar passant. Quan vaig arribar al coster de la Cova del Bisbe, que és alterós i hi ha aquella taca groguenca que la gent diu que sembla la cara d'un bisbe, em semblà veure a mig aire una forma molt estranya, que es confonia amb la boira, molt grossa, blanquinosa, fenomenal. Quan vaig descobrir l'aparició em trobava a un llibant de distància: m'hi vaig anar acostant vogant a poc a poc, completament astorat, però al mateix temps fascinat. Si hagués tingut el seny necessari, davant d'una cosa tan estranya, hauria girat en rodó i me n'hauria tornat a casa. Però el cas és que la baluerna que veia enmig de la boira m'atreia i em feia rodar el cap. M'hi vaig anar acostant. Les persones que, com jo, vivim sols com una òliba, som com els ocells enartats per la serp: no sabem el que ens passa. El mar no es movia. La boira era espessa. El silenci era total. El silenci del coster a l'hivern, quan no hi ha ni una ànima: la solitud d'aquells paratges. Em semblà, però, sentir el soroll sord d'una màquina. Feia un efecte estranyíssim, una cosa que no havia sentit mai, que m'arribava a les orelles, a través de la boira, com un soroll que la mateixa boira produïa, un soroll que em sortia del cos més que de l'espectacle que tenia davant. L'aproximació em posà davant d'uns detalls: vaig veure una xemeneia de vapor, una obra morta, uns ulls de bou, un pal i uns cordatges. Tot pintat de blanc. Era un vapor que havia anat a topar al roquisser alterós de la Cova del Bisbe i havia quedat embarrancat. Hi havia topat de proa, sense fer compliments, absolutament de cara. La boira, és clar, l'havia desviat. Això que t'acabo de dir és una suposició meva: és molt estrany. La proximitat m'emplenà de seguida les orelles del soroll de la màquina del vaixell, que tractava de fer marxa enrere per desprendre's del roquisser on s'havia enganxat. La màquina feia tremolar el vaixell, però no aconseguia desprendre'l de l'embarrancada. Era com si sacsegessin l'obra morta i semblava com si li obrissin les entranyes. A dins del vapor no es veia ningú.