Camí dels llacs


Obra:Pirinenques (p. 25-26)

testing image

Camí dels llacs

La tempesta ha caigut forta,
tota l'herba jau colltorta.
Surto a fora la cabanya
per veure com regala la muntanya.
La immensa vall del Querol
es bada gentilment pela de sol.
—Salut, pastor, per vós i la vacada
i per l'herba esplendent de la clotada! —
El pastor calla i riu, i un vedell passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
"—Bon home, vós que sou d'aquests paratges
senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!"
"Seguint aquest caient de fondalades
veuràs Llanós, el gran llac de les fades
i més amunt Carlit.
Prò, ja tens pit?..."
"—Pit i bastó!"
li vaig dir jo.
"Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és blau!..."