testing image

Tour de Carol, 18-9-1896. — Estimat Narcís: primerament faig constar que em sap molt greu que te'n vagis anar tan aviat. Les vostres visites eren un parèntesi a l'avorrida monotonia de la vida que porto.

Ara em queda per distracció el sereno.2  L'altre dia parlant de les eugues i de si van o no cansades, vam apurar fórmules per expressar que quan vosaltres hi éreu no brincaven tant com ara. I jo dic: el senyor Narcís los hi feia perdre l'humor. Ell, que ja saps que és amic de repetir la frase, va equivocar l'humor, i diu molt seriós: "sí, els feia perdre l'honor".  Noi, no et sabia aquesta gràcia...

Ja veus que encara tinc honor... de fer brometa. I és que l'honor no me'l faràs perdre tu. On som aquí!

Excuso dir-te que vaig rebre la teva, la qual va excitar a l'Antònia, que ja volia anar a Lion. Sort que M. Eugène em va donar un compàs d'espera. Sembla que ell sense prendre antecedents a benefici d'una neboda i, de pas, en va prendre per a mi.3 Li vaig fer una nota de la meva malaltia. Però suposo que el metge es quedarà a la lluna de València. Veurem.