Els galls


Obra:Obra poética (p. 141-143)
Municipi:Sallagosa

testing image

Els galls

Els galls de nit filbasten matinades
sobre el crestat de fem de l'era condormida,
tenen plomes de foc que atuda un xic la lluna
llepant la plaga roja i viva de llur cant.
I criden fins a fer perdre el vent
en els corriols
on l'alba fa avançar ses ondades d'escuma.
País adormit
sobre un embà d'argila tendra,
d'herba humida
de baf de bèstia mansa,
morro endinsat en els replecs calents del ventre,
el vellut de l'ull cluc.
País
estès entre dos rengles de muntanyes,
pits d'aigua de la roca
com uns braguers quitllats amunt.
País
amb l'estesa dels boscos
que baixa a beure a les riberes
abans que dia.
País
suspès entre dos rengles de muntanyes
com una estragina [teranyina] que el vent balanceja
amb gran caminament de blats
creuats
damunt l'espiga d'ordi de set rius,
coloms d'escuma
saltant de roca en roca,
abandonant l'herba
una ala ensucrada de neu.
País,
el sol se'n va a obrir el pany
d'una nova jornada;
la lluna es trencarà dins els pous
guardadors d'ombres,
com el rovell de l'ou
queda pres en el tel de la llum.
Les cases lliuraran tot el que a la nit clouen,
el dit dels campanars,
el dit del fum,
els dits d'on van rajant
la flor de la llet,
el crit dels galls
com una pedra dins la calma d'un estany.