L'endemà a migdia, en un dels poètics...


Indret:L'estany
Municipi:Puigcerdà
Comarca:Cerdanya

testing image

L'endemà a migdia, en un dels poètics passeigs prop de l'estany, se trobaven les comitives estiuejadores. Jo em vaig posar al costat de la noia que anava amb una amiga; al cap de poc un gran desig d'asseure's sota els arbres prengué a tothom; en un bell marge damunt d'un rierol, davant l'amfiteatre de les muntanyes llunyanes, ens asseguérem la noia, l'amiga i jo; els demés no trobaren lloc a propòsit sinó vint passos endarrere. Durant uns moments hi hagué converses trencades: una gran expectació surava damunt del paisatge i de les famílies. A la fi algú del darrere cridà a l'amiga per alguna consulta urgent... i me trobí sol amb la noia. El cor me començà a batre de ferm: ella callava; el pit li onejava amb gran fatiga. Duia un vestit tot blanc, planxat de fresc. El rierol als peus, les muntanyes al davant, les famílies al darrera, el gran cel de la Cerdanya al damunt... i tot lo que havia d'ésser dit fou dit.

I quan fou dit tot lo necessari, hi hagué en nosaltres un involuntari moviment, com aquell qui diu: —Ja està—. El bon amic tragué el rellotge: —Caram, ja és la una!— Tothom s'alçà com si un gran pes hagués sigut tret del damunt. La noia panteixant encara sufocada, però alegre, se reuní amb ses amigues: hi hagué gran animació, rialles, paraules que semblaven indiferents i no ho eren; i a l'entrar en la població ens disposàrem cap a dinar. Era el 24 d'agost, encara me'n recordo.

L'endemà vaig anar a veure a la mamà (eren mare i filla única), vaig obtenir permís per escriure'ns. Al vespre ens acomiadàrem romànticament a la plaça, a la llum de la lluna; i a l'altre dematí vaig marxar a Barcelona amb els meus, després de comunica'ls-hi el pas que havia donat. Mal de caps; vetaquí? digué el meu pare entre amoïnat i satisfet.