Lo cant III del Canigó...


Obra:Epistolari V (1885-1886) (p. 93-94)
Indret:L'estany
Municipi:Puigcerdà
Comarca:Cerdanya

testing image

Lo cant III del Canigó m'ha fet reviurer unes  hermosíssimes escenes de l 'estiu. Se recorda V. del nostre estany de Puigcerdà? S'ha tingut la feliç  idea   de plantar-hi  al mig una isla amb un esvelt quiosco, i   allí van a aportar les pintades barquetes amb què s'ha  animat aquell petit mar. En les nits més quietes de l'estiu, a l'hora en què ja no rodaven curiosos...solcaven  mansament l'aigua un parell dels bots, tripulat cada un per mitja dotzena d'elegants senyoretes de Barcelona o de la vila, que remaven perfectament   portant per timoner un respectable papà, i que omplien l'espai de dolces melodies, cantant barcaroles i serenates italianes o franceses que amb un petit harmònium  s'acompanyaven.  [...]

«L'estany, la lluna, los fanalets de color, les flames de Bengala, los dolços cants, les flors, les lleugeres góndoles que tenen per remeres distingides damisel·les,  amb tot això, nosaltres dèiem: «¡Ni Venècia!»... Mes ara, llegit lo Canigó, podem ben dir: «Això és el món de les Encantades!» I, sinó, la prova. Vostè, que ha visitat pam per pam tots los seus antics dominis, fent-se explicar allí mateix llurs verídiques històries, ¿que ens conta que feien, al temps vell, les de l'estany de Canigó? «A cada banda voguen tres remeres... / A la primera i  més suau remada, / se posen totes sis a refilar...»   Doncs això mateix, ni més ni manco, se fa avui en l'estany de Puigcerdà.