Migdiades d'estiu aclaparadores...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 147-148)
Municipi:Puigcerdà
Comarca:Cerdanya

testing image

Migdiades d'estiu aclaparadores. Casinos de Puigcerdà, centres de beatífica somnolència. Sol aplomat que cau damunt la plana rostollera i esvalotadament daurada pel polsim de les batudes. Manca l'ozon amb tanta rarefacció solar. Dintre del Casino de Dalt —el  Ceretano— l'atmosfera, carregada de baf del sol, de fum del tabac andorrà i d'aromes sortides de la torradora de cafè amagada a la cuina, s'alterava solament amb el dringar de les culleretes dins de les tasses i amb els cops esmorteïts de les tacades que arribaven del saló de billar. Tot era reposat, ple de displicència i abandonament. El gest de prendre el cafè a cullerades. El gest de comptar les gotes de rom de l'ampolla a la copa. El gest solemne d'obrir l'amplada de «La Vanguardia». El diàleg dels contertulis. El volejar de les mosques convidades a beber  y  a  apurar.  Els raigs de sol, mandrosos, que es filtraven per les escletxes de les persianes patentitzant que dintre del local hi havia polseguera de la bona... [...]

De tant en tant, un d'aquells contertulis deixava escapar una expressió de confiança. Un altre li responia, un quart després, amb una altra expressió de dubte i de desconhort. El tema era sempre el mateix. Que si arribaria per Toses. Que si arribaria per la Seu. Que si seria ample Que si seria estret...

Qualsevol que no hagués sabut de què anava, hauria dit que aquells diàlegs mantinguts amb mitja intel·ligència i tan solemnialment, es referien a un personatge mític que hagués promès la seva arribada, i el qual somniessin a Cerdanya com els infants somnien els monarques bíblics la nit de Reis.

El personatge era el carril. El carril havia d'arribar a Cerdanya un dia o altre. I havia d'ésser de via ampla, car la Cerdanya espanyola no es podia pas acontentar amb un carrilet com el de Bourg-Madame.