Teníem l'església de Santa Maria...


Municipi:Puigcerdà
Comarca:Cerdanya

testing image

Teníem l'església de Santa Maria—o sia, la parròquia —rònega, quasi subterrània, que comptava amb tres feixugues naus, sostingudes per gruixuts i desproporcionats pilans, emblanquinats, naturalment, amagant la pedra com si fos un pecat. El tot produïa un efecte aclaparador, contribuïa a augmentar-lo l'excessiva abundància d'imatges, provinents, segurament, de les esglésies de convents desapareguts, o destruïts: Sant Agustí, «Sant  Domingo», i qui sap si del convent de les Clarisses, emplaçat aquest prop de la placeta de Les Monges (així s'explica el nom), desaparegut, com el de Sant Agustí, feia moltíssims anys. [...] Encara s'hi trobava, a l'església, la tomba de Na Margarida de Cadell, policromada, molt ben  treballada, que datava de principis del segle XIV, i desapareguda posteriorment. En el curs de la primera dècada del segle. A la capella de la sagristia es venerava la Mare de Déu de Puigcerdà, vulgarment coneguda per Verge de la Sagristia, una joia romànica del segle Xll, provinent de l'església d'Hix, quan Puigcerdà, amb la seva fundació, li arravassà la capitalitat de la Cerdanya.

Molt interessants eren els portals ogivals, de marbre d'Isòvol, un dels quals encara persisteix, fent de peu al campanar. El que donava enfront del carrer Major era molt elegant i artístic, malgrat desvaloritzar-lo un bon xic el fet d'estar enfonsat.