Sota el sol d'una tarda massa calitjosa...
Can Catà, una magnífica finca situada camí de la falda nord de la serralada de Collserola, amb el nom fictici de La Llera, és un altre dels escenaris del cicle novel·lístic de Grau, especialment de La nit vermella, en què l'Oriol i l'Octavi festegen Lina Benavent una nit de Sant Joan.
Sota el sol d'una tarda massa calitjosa, La Llera se'ns va reaparèixer inalterable. No es podia negar l'encert de l'Oriol a l'hora de restaurar-la. Els esgrafiats florals de la façana havien cobrat nova vida sobre un fons de groc vienès. Els forjats de balcons i finestres reblaven l'aire de mansió antiga. Els til·lers del pati, amb les avingudes enjardinades, els bancs i el petit llac al fons encomanaven la nostàlgia pel temps encalmat. Tot ens era prou conegut d'anteriors visites i no obstant es repetia l'encanteri. Alguna cosa que no s'advertia en el repàs minuciós de l'escenari ens tornava a sorprendre. Algun misteri o un simple desajust per part del visitant?
Certament, passar, en el lapse d'uns minuts, del batibull de la ciutat o el caos urbanístic del Savall a un oasi no és possible sense un mínim de desconcert, tot i que, en el cas de La Llera, no es tracta pas d'un oasi immaculat. Tanmateix, situats a l'entrada de la casa, encara és possible d'oblidar la degradació de l'entorn. Els pins formen una muralla alterosa que la protegeix. A l'altra banda del camí, una avinguda amb sostre vegetal fa pensar en els boscos centreeuropeus i les excursions en calessa. I els dos angelets que sostenen l'escut dels de Quer sobre la porta semblen garantir l'accés a un paradís.
