I quina revolució es produí


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 136-137)
Municipi:Puigcerdà
Comarca:Cerdanya

testing image

I quina revolució es produí a "la vila" en saber-se la nova de l'arribada d'un d'aquells estris que marxaven sense cavalls! Fins aleshores els cerdans solament els havien vistos pintats a les planes dels magazins i de les il·lustracions franceses.

Aquell dia, però, n'havia arribat un de debò! Es deia que l'havien amagat dintre el celler d'una casa dels coberts de la Plaça  del  Cabrinetty. [...] I els xavals que anaven dreturers cap a l'escola Pia, torçaren el camí per tal de veure de prop el tumòbil que marxava sense cavalls i que espetegava com «una mala cosa».

Es veia que aquell estri no marxava del  tot  ben  bé. Tan aviat s'engegava amb esclats de ràbia, com s'esbravava amb una fumera blanca i negra que pudia a oli de poc preu, cremat. De sobte, al millor dels comentaris de la gentada, s'obriren els batents del celler i sortí la fera. Quin desencís el de la badocada que esperava veure un gros enginy coronat per una xemeneia! Tot es reduïa a una mena de carretó de dues places, muntant damunt d'unes rodes com de bicicleta i amb un caixó de ferro, al davant, voltat de persianes. Els vailets s'hi acostaven per veure on tenia la caldera i per provar si tot ell era roent. Aturat, tremolava de cap a peus; però al moment que el francès panxut que anava al seient de davant li féu una mena de pessigolles per dessota el volant de la direcció, fills de Maria!... quin retronar l'espai, i quin terratrèmol entorn de la plaça! La quitxalla fugí esparverada, els gossos lladruquejaren furients, els matxos del Balart reculaven, amb les orelles dretes, amb perill de fer estropicis, i els homes de pes s'arrimaven als coberts, temorosos del socarrim de llurs barbes i mostatxos. Prou que el Joanet de Cal Bertran s'esforçava a calmar-los, dient-los que allò no podia explotar! Però la veritat era que ell tampoc no estava ben segur que aquell enginy que caminava a batzegades no li esbotzés d'una embranzida els aparadors amb les novetats de l'estiu.

El pas de l'estri pel carrer de Santa Maria amunt produí un desori únicament comparable a l'espectacle del córrer-el-bou pels carrers de Vic. Els oficials de Cal Solsona, els nois de la Maremia, els de Ca l'Alart llauner, els aprenents de sabaters de Ca l'Orus, les nenes de Cal Venanci, En Cosp pastisser, la clientela de cal Sans, els dependents del Borrell banquer, el Mateuet confiter, els fadrins fusters del Margall, tots deixaren les armilles, els llums de soldar, els llinyols i els enformadors  per sortir al llindar de les botigues a veure passar el primer cotxu sense eugues que havia corregut per terra cerdana.