A la tarda, vaig trucar a la porta d'en Narcís Oller...


Obra:Prosa completa I (p. 408)
Municipi:Puigcerdà
Comarca:Cerdanya

testing image

A la tarda, vaig trucar a la porta d'en Narcís Oller. El gran novel·lista me rep, afectuosíssim. S'entusiasma fàcilment, parlant de poesia, d'art, d'excursions, de la bellesa immaculada de Cerdanya. Mentre les paraules ragen, fogoses, de la font dels llavis, els ulls no paren d'observar, estranyament aguts i penetrants en el rostre sec, demostrant uns pensaments interiors, ràpids per damunt de la conversa. Que ho vulgui o no, en Narcís Oller té la mirada d'un escriptor naturalista. D'un naturalista bondadós, hauré d'afegir, ja que tot sovint fa vibrar el sentiment, si ens recordem de la Papallona i del pobre «Vailet del pa». És clar, en Narcís Oller observa com tot home de llei que no pot eludir les ombres dels pleits, del pretori i de la presó. Mes sembla que l'alè nevat de la Cerdanya i les gentileses de Puigcerdà hagin deixat en sos llibres com una transparència.

És un ver enamorat de Cerdanya, i cada estiu —ditxós ell!— ve a viure davant per davant de la serra de Cadí, meravellós diàleg del novel·lista i de la serra! Aixís és que podríem retallar de sa obra alguns quadrets alegrement clars, com ho és aquell de la neu que enflora la pollancreda de l'estany, entre els chalets, arraulits, i estén7sa flonja besada en les aigües per damunt del pla de Cerdanya...

I la Cerdanya sepultada
apar un immens ataüt,
obert del tot de blanc vellut

que deia l'inoblidable Pere Talrich.