El 1944 adquireix a Vilanova i la Geltrú un casalot...


Comarca:Garraf

Vora mar, a les Roques Altes, pertanyia a la rectoria de la Geltrú. Les primeres notícies daten de 1505. Serví de llatzeret durant la pesta de 1651-52. El 1788 es beneí l'edifici actual. L'única església no destruïda durant la guerra de 1936-39 conserva una gran pintura sobre sant Francesc d'Assís obra de Viladomat. El 1944 l'adquirí Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881- Vilanova i la Geltrú, 1954) i s'hi féu construir un habitatge, adossat a la façana de migdia, casa on morí. Una glossa recrea les relacions amb un personatge popular, Bieló, amant de la vida contemplativa que freqüentava l'ermita. Un text d'Enric Jardí (Barcelona, 1924-1998) ens emmarca les relacions del final de la seva vida amb Vilanova i la Geltrú.
testing image

El 1944 adquireix a Vilanova i la Geltrú un casalot adossat a una vella ermita dedicada a sant Cristòfor. La vella advocació del lloc el satisfà. Recordi's que havia declarat el sant "Patró de les gloses". El seu fill Víctor, arquitecte, s'encarregà de restaurar la casa i habilitar-la per residència estival. A la paret de l'ermita el nostre personatge féu posar un mosaic de Santiago Padrós, que representava el sant gegant i uns versos amb els quals combinava la tradició local i la seva devoció cada dia més accentuada pels àngels custodis:

Cristófor porta el Diví infant,
mes qui, doncs a Cristòfor porta?
Aquell que té l'ala prou forta
per sostenir son cos gegant.

Enllestida la restauració de la casa, Eugeni d'Ors solia passar-hi molts dies de l'any: per les vacances de Pasqua, i de Nadal, i una bona part de l'estiu. El costum durà fins el temps de la seva mort i precisament finà a la seva residència vilanovina.

Durant el període estival alguns amics de Barcelona l'anaven a veure a la nova residència que tenia en aquella població de la costa catalana. Ors decidí aglutinar aquell nucli d'admiradors amb la constitució, el 10 de setembre de 1946, de l'Academia del Faro de San Cristóbal. El que és important de tot això, però, és el fet que Eugeni d'Ors, en fincar-se a Vilanova i restablir contacte amb determinades personalitats barcelonines, demostrava una voluntat d'aproximar-se, també físicament, a la terra natal i a la que havia dedicat, amb més il·lusió, els millors temps de la seva producció intel·lectual.