L'estiu de 1904, mussiú Brousse...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 131 i 133)
Municipi:Montlluís

testing image

L'estiu de 1904, mussiú Brousse, un minyó perpinyanès, anunciava des de les planes del seu diari "L'Independent" unes grans maniobres a la Perxa. Divisions de l'Aude i del Garona tindrien la gran topada a les altures del Capcir i als voltants de la fortalesa de Mont-Lluís. Anava a assajar-se una nova tàctica, i s'estrenaria el canó del 75 que introduïa una revolució a la balística. El tema de les maniobres consistiria a simular una invasió de França pel cantó de la Cerdanya i per part de l'exèrcit espanyol. [...]

Per gaudir de l'espectacle guerrer, calgué matinejar. Tota una corrua pintoresca de carros, jar­dineres, tílburis i tartanes, pujaven carretera amunt per Targassona i pels pendents de Rià, cap a la Perxa i cap a Odelló, al clarejar de l'alba. A dalt del bosc, els vehicles desenganxats amb els animals ajaguts, les fogueres enceses per fer coure l'esmorzar, i les colles escampades que cantaven i bevien, donaven a l'excursió matinera l'aire d'un grandiós aplec. Els campagnards vinguts de l'Ariège o del Rosselló, es vantaven amb orgull del seu exèrcit. [...]

A mig matí, al mes bo de l'espeternegar de les costellades, les avançades de la cavalleria france­sa de l'exèrcit blau envaïren el bosc. De pertot arreu, d'entremig dels brancatges, sortien glopades de cavalls llustrosos amb guerrers de cascs d'argent brunyits pel sol. La polseguera, adormida de segles dins del bosc, s'aixecava en nuvolades terroses, mentre les falgueres jeien colltorçades per la invasió d'aquella allau de cavalls renilladors muntats per soldats amb sabres llampeguejants. De tant en tant, les descarregues dels canons que no vèiem, retrunyien per les altures del bosc i eren repetides d'una banda a l'altra de les cingleres d'Odelló. Sota nostre, per la ruta de Bolquére formiguejava la infanteria que ningú no sabia d'on havia sortit. Entorn dels carros es distribuïa la popotte que els soldats capolats s'anaven a menjar sota dels pins. A migdia les maniobres havien acabat; i nosaltres, com els mateixos soldats, no sabérem mai quin bàndol havia guanyat ni quin havia perdut.

Cap al tard, els voltants de Mont-Lluís es convertiren en campament militar. Les fanfarres dels regiments acantonats tocaven, a l'ombra de les acàcies dels rampants de la Ciutadella, aires patriòtics i ballades per amusar les dimusel·les de la colònia de Mont-Lluís.