I, en efecte, al cap de dotze o tretze minuts...


Obra:Pilar Prim (p. 76-77)
Municipi:Montlluís

testing image

I, en efecte, al cap de dotze o tretze minuts, el landó ja desfilava per davant del verd talús de la fortalesa, animat, en aquella hora de gran sol, com puguin estar-ho, a migdia, en ple hivern, els passeigs de ciutat. A l'ombra bellugosa de les moixeres, carregades de raïms coral·lins, hi havia qui jeia de cara al sol; qui, mig incorporat, el colze a l'herba, llegia alguna novel·la de cobertes grogues; parelles joves que festejaven; senyores que brodaven; mainaderes, de còfia i davantal amb pitet, que entretenien nens rossos o se les havien amb els ja més espigats que corrien pel glacis en bicicletes o empenyien furientment els cotxets de fira on anava ajagut algun nodrissó. El landó hagué de sortejar, amb dificultat, l'escampall de baguls i maletes, i els espessos estols de gent que anaven encabint-se com sardines dins de dues diligències. Enfilà, per últim, l'entrada al primer recinte del fort, i, travessant al pas el pont de balança del primer i segon fossats, ressonà com un tro per sota una llarga volta de canó, amb grans alegrois de l'Enriquet, i desem­bocà, per fi, al primer carrer d'aquell poble reclòs dins d'una ciutadella. Pujaren amb pena, els briosos cavalls, la costa repta i mal empedrada que se'ls presentava a dret fil amb el nom de rue Meunier, i, en arribar a la plaça, trencaren a mà dreta per aturar-se a l'hotel. En aquell moment el rellotge del castell tocava onze batallades.