L'origen de Martinet és relativament recent...


Obra:El desert verd (p. 296-297)
Comarca:Cerdanya

testing image

L'origen de Martinet és relativament recent. Durant el segle XVI, les cases van començar a créixer al Tossalet, el nucli més antic del poble, i, al costat del camí ral, s'hi devia bastir algun hostal humil, de poca volada, un punt de parada de traginers i de viatgers. Mancat de terra i d'espai, Martinet no ha estat mai —si el comparem amb els pobles veïns— ni pagès ni ramader. El comerç familiar, la petita activitat industrial i el turisme han estat la seva font de vida. El comerç continua el pas segur, sobretot el comerç artesà: l'embotit i el pa i la pastisseria; l'activitat in­dustrial, en canvi, ja ha passat pàgina i han desaparegut les petites fabriques i els tallers de llana, de gasoses i sifons, de persulfat potàssic o de construcció de carros. Ara, bufa el turisme, l'exponent més important del qual son els hostals —Boix i Cadí— i les tres fondes de les tres tes: Martinet, Pluvinet i Miravet.

Actualment, al poble hi ha uns tres-cents setanta habitants, actius i emprenedors, virtuts que deuen haver heretat dels martinets (els menairons d'altres indrets del país), uns éssers diminuts que, segons la tradició, naixien sota uns bolets misteriosos als boscos del poble. Per temps, els herbolaris els venien a dotzenes en uns canutets d'agulles als qui confiaven en la seva virtut —treballadors incansables— per fer rica casa seva. Dotze martinets, deu unces, i a treballar..., si l'alè no els desfeia, si de mirar-los no es fonien.