testing image

Cadí

Cimes blanques que us alceu,
que de lluny mon cor somia,
sempre més altes us feu
amb la vostra llunyania.
Penyes d'albes, llarg conreu,
prats de tendra melodia,
verds i brillants us esteu
quan l'aigua us acaricia.

Roques llongues, ferms serrats,
rectes crestes enlairades,
vells camins vora penjats,
clots i fonts quasi encantades,
cingles trencats i escarpats,
fosques boscúries de fades,
fondes canals i engorjats
contempleu valls desfermades.

Serra roja, et mira el sol
quan de llevant ve l'albada,
del Baridà ets bressol,
de la Cerdanya, flassada.
Serra clara de gris sòl,
de cristalls entapissada,
als meus ulls dónes consol
amb el fred de la vesprada.

Ta presència és amb mi,
serra dolça i argentada,
bella serra de Cadí
en tot moment estimada;
sota els teus cims vull venir,
no a cap altra més contrada,
si algun dia he de finir
ma angoixosa caminada.