En parlar de Martinet...


Obra:Els rius de Lleida (p. 64)
Comarca:Cerdanya

testing image

En parlar de Martinet, hem dit que hi arribava un altre afluent de nom: ultrapassat el poble, trobarem el riu de Bastanist. El nom és eufònic, amb una saboria rústega i muntanyenca. El Bastanist baixa per la riba esquerra, d'una alta vall entre la Costa Carbonera i el Pas de Gosolans, al Cadí més respectable. La vall de Bastanist és a 1.250 metres i hi ha un santuari que és una mena de patronia de la Cerdanya. La Verge de Bastanist, que hom diu trobada el segle VIII, és la clàssica Mare de Déu negra amb el nen a la falda. La imatge original tenia el seu valor, així com l'altar barroc que decorava el santuari-ermitatge; van pujar a cremar-los el 1936. Avui dia, com molt bé ponderen els Jolis i altres tractadistes, autèntics coneixedors de la muntanya, una excursió Bastanist amunt us permet visions d'autèntic confortament, entre esglaiadores i penetrants, poètiques i ensucrades. L'engorjat de Bramasacs, el torrent de l'Infern, indiquen potser una feresteguesa que la visita in situ desfloca i entebioneix. Una hostatgeria, a punt d'ésser abandonada pels masovers quan escrivim això, corona el conjunt de l'ermita, l'esplanada, els prats veïns i l'atorrentat riu de Bastanist, amb les dents del Cadí al damunt.