Les batudes se solien donar als pendents...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 178)
Comarca:Cerdanya

testing image

Les batudes se solien donar als pendents esquistosos de Prats d'Aguiló i del Pas dels Gosolans, prop dels dos mil metres o més d'altitud, a la divisòria de la cordada de crestes que separaven les valls del Segre i del Cardoner. Els llocs preferits eren els glevats alterosos de les raconades de la Baridana, on anaven a dormir, confiats, els ramats d'isards, goluts de la tendror de les herbes primes de les altures.

Sortien els caçadors, acompanyats de vailets que duien les escopetes i la munició, abans de mitjanit, guiats per la llum tremolosa de les estrelles. Amb cinc o sis hores, camí de Montellà amunt, arribaven a la parada, a l'hora que els ruminants jeien  a les jaces reblertes de dròseres. Calia recomanar als caçadors novells de tenir els nervis a lloc, no fer remor i estalviar trets. Les parades es feien enfilant bé les tarteres de les canals per on els isards astorats pels espetecs dels primers trets engegats contra el guaita, es llançarien amb soroll de terratrèmol i sense por de camatrencar-se. El moment propici era quan tot just apuntaven els robins del sol, rosats i transparents, per damunt la carena del Puigmal llunyà. Els animals amb la vista encegada per la primicera claror, migs ensomniats, fugien quan sentien retrunyir els primers trets per les fondalades. La canal els empresonava al mig de la tartera, i encara que la majoria podia escapar, sempre en queien uns quants.