En entrar a la gran vall de la Cerdanya...


Obra:La meva visió del món (p. 43-44)
Municipi:Meranges
Comarca:Cerdanya

testing image

En entrar a la gran vall de la Cerdanya hom pot veure ara, a ple estiu, la neu dels cims d'una blancor brillant quan hi toca el sol. La vall s'obre en pendent suau, reclinada, envoltada per les altes muntanyes. Al fons rau Meranges, poblet de pedra seca, homogeni en l'estructura urbana, fos, però, en el paisatge. Josep Pla indicava que la neu rosada dels cims és clara i fa contrast amb el verd negrós dels avets i dels pins; també amb el verd més suau dels prats, dels pollancres i dels àlbers, creant un paisatge d'una gran elegància. Hi vaig arribar amb el matrimoni amic Jordi i Montserrat Boet i vam ser rebuts alegrement pel doctor Solé Segarra i la seva muller.

L'aire era puríssim i tot feia pensar en la imatge clàssica del paradís perdut (el de la Bíblia i el dels versos de Milton), però amb drings de les esquelles dels ramats i el pas lent de les vaques de mirada lànguida i dolcíssima. No hi havia, però, cabres, a excepció d'aquelles amb la llet de les quals es fan els sol·licitats formatges. Però això passa a tot arreu. És trist. Als horacians els dringuen a les orelles els versos d'Horaci, en qualsevol traducció o en l'original.

 

«Te, bovis olim nisi reddidisses

Vocem dum terret, viduus pharetra

Risit Apollo.»

 

Versos que volen dir que Apol·lo va riure en veure que demanava les vaques que li foren furtades. Ara, però, els pastors de ramats no solen tenir aquestes controvèrsies, car tothom es coneix i sap qui es qui (Who is who). Meranges no passa del mig centenar de vilatans.

Em vaig allotjar a Can Borrell, hotelet que té un restaurant insospitat. L'estructura arquitectònica és popular, aprofitada d'una construcció antiga de pedra i ampliada amb gust. Les habitacions disposen de mobles antics i finestres sobre els prats d'herba rasa, sobre els quals trota el Trapella, gos que juga amb els clients propicis a llençar-li una branqueta. És amic d'una gata Russian blue, exactament igual a la meva de Barcelona, que es diu Lluna. Aquesta de Meranges s'anomena Gris.[...]

 

Coronant les altituds de Meranges trobem els llacs, però abans cal visitar l'església parroquial dedicada al gloriós bisbe i màrtir Sant Sadurní. És un bell model d'arquitectura romànica, en especial la seva portalada amb notable escultura del segle XI a l'entorn de la curiosa porta ferrada. Hi ha un poema satíric anònim, imprès a principi del segle, titulat Rellotge del campanar de Meranges. També hi trobem bàlecs o ginesta borda. En vaig collir un ram. Hi ha l'espectacle dels camps de forment, civada o d'ordi. A les parts baixes del bosc i defora d'aquest hi ha les exquisides maduixes boscanes, els gerds, les móres dels esbarzers i, fins i tot, algun cirerer i avellaner silvestre, amb llurs gustosos i selectes fruits. La Montserrat Boet ens regala un saquet de «moixornons».