Cançó


Comarca:Garraf

Només entrant al cementiri a mà esquerra trobarem el panteó de la família Cabanyes i Marquès on van ser traslladades les despulles del poeta l'1 de novembre de 1956. Escau llegir-hi la "Cançó" en cinc parts de Cabanyes, versionades al català per Alfons Maseres, que es clou amb un cant a l'amor per sobre de la mort. Just darrere la capella que centra l'entrada del cementiri trobarem el panteó erigit en memòria de Víctor Balaguer. tenint-lo a la vista podem llegir el poema en què preveia el trànsit de la mort i el fragment de les memòries de Narcís Oller que ens narren com va anar l'enterrament del prohom i escriptor vilanoví.

testing image

Cançó

1

Vaig estimar-te quan els teus encisos
sublims per primer cop vaig admirar;
i quan, benignes, els teus ulls dolcíssims
dirigires vers mi, et vaig estimar.

2

Quan vaig sentir ta veu melodiosa,
vares prometre'm un amor sens fi;
vaig estimar-te quan, apiadada,
un àngel del Senyor fores per mi.

3

Vaig estimar-te quan la sort impia
lluny de tu, Nice, va menar-me un jorn:
la riada de dols i d'infortunis
va créixer mil vegades amb mos plors.

4

T'estimaré; constant et seré sempre,
mentre a la nit l'aurora seguirà,
com rere el sol va l'ombra, i rere el gaudi
va l'afany; com el pler segueix el mal.

5

I quan la llum del món per mi s'apagui,
quan al sepulcre fred davallaré,
sense paraula, moribund, encara
repetiré: «T'estim, t'estimaré».