Som a Meranges...


Obra:Les serres encantades (p. 66-67)
Municipi:Meranges
Comarca:Cerdanya

testing image

Som a Meranges.  Aquest llogarret —cases rústegues amb una punta de gràcia joiosa— és un dels més enlairats de la comarca. Sota d'ell, s'esmuny  sense molta fressa el riu Duran, que se'n va a engrossir  el Segre en les seves primeries. Les casones que componen el poblet miren la Valltova, però semblen atentes a unes veus de més amunt. Per aquest motiu estan embolcallades per la gràcia senzilla de la terra cerdana i pel misteri silenciós de les altituds.

Com una pròxima prolongació seva, vall amunt es drecen les poques cases de Girul. Més amunt, encara, la verdor suau dels prats dóna al paisatge l'especial fesomia cerdana i li porta aquell somriure tan peculiar d'una terra com "no n'hi ha cap".  Però aviat aquest to s'apaga. El paisatge es desola; els pins vesteixen els vessants, ça i lla, de seriositat; l'aigua brum en saltants alterosos; pertot domina l'accent greu de les solituds. ¿On és aquell encís planer de la Cerdanya, que crèiem indesprendible de la comarca? A mesura que deixem el fons de les valls, aquest país és tot un altre. Ara el veiem, més que mai, estretament parent de les altres terres pirinenques. Perd fesomia i alegria suaus, per a guanyar altivesa. Descobrim que hi ha dues Cerdanyes. Ens n'anem a agafar contacte amb la que ignoràvem. Però no triguem a sentir la instintiva sensació que ens rep una mica malagradosa. Ens sembla com si entre el paisatge i nosaltres no hi hagués compenetració.