Ara, des de la bella terra que és la Cerdanya...


Obra:Les serres encantades (p. 99)
Municipi:Llo

testing image

Ara, des de la bella terra que és la Cerdanya, refem el darrer dels nostres infructuosos camins. A Er, el gentil vilatge, el comencem. Entre les cases humils i netes del poblet, sobresurt l'església on regna la Mare de Déu de rostre negre, que amb les de Font-Romeu i de Núria s'enduu la devoció dels cerdans. Un delit esperançador ens fa caminar vers el nostre objectiu.

L'altre cop la tempesta ens acompanyà i, a través de la pluja i enlluernats pel llampegueig, l'inici de la vall del Segre ens semblà d'una grandiositat indefi­nida. Ara, que el sol hi bat, l'indret se'ns mostra amb una senzillesa corprenedora.

Allà on neix i s'escola la font del Segre vibra un encís feble. A l'entorn tot és desolat, l'herba amb prou feines brota entre el roquisser i fa de capçal una alta collada seriosa. La font és constituïda per uns petits brolls silenciosos que s'espargeixen i corren modestament. Ells, però, palesen una vida i un moviment en aquest lloc solitari i trist; són els precursors d'una gran existència fluvial, la conca de la qual és mig Catalunya.