Les campanes de Llo


Obra:Obra poética (p. 82-83)
Municipi:Llo

testing image

Les campanes de Llo

Enmig d'un campanar de pedra i cel,
lligant el roc motllat, a cada caire
dos arcs romànics col·loquen llur estel.
Les campanes de Llo ballen dins l'aire.

Niu de coloms, obert a tots els vents,
ignorant com s'abriva el briu de neu
que s'il·lumina en el resplendiment
d'aquells dos ulls esparracant el cel.

Penjades a la volta, les campanes
ballen com una fulla al nus d'un branc,
cop damunt la neu, volta en la muntanya,
adéus sus dels pins, i ara en l'espai blau.

Al braç torçat, lleuger, de ballarina,
frèvol i pur moviment dansarol,
suspeses iran, flor pesada i fina,
rosella roja al bes últim del sol.

I, tot i així, un cansament les crespa,
pesant al ventre i reclinant el cos;
un desmai trist els fa afluixar la testa
en l'espatlló, com l'ocell quan s'adorm.

Assegurant-se amb l'única innocència
d'aquella tarda, isolant el destí
de la labor del camp, amb paciència
com el qui tria el gra de l'infinit,

queden allà, damunt la façana
que algun boer congrià amb cel i sol,
enmig d'un tel de pedres, dues aranyes,
un punt d'ombra captant els raigs del sol.