Amb l'agradable sensació del foc...


Obra:Tres guies (p. 301 i 302)
Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

Amb l'agradable sensació del foc de sarments a l'esquena, vam donar una ullada al paratge. El dia ja havia tancat i, al fons de l'angle de la badia, semblava haver-s'hi filtrat un silenci estàtic. El caseriu semblava abandonat. Ni una llum ni en porta ni en finestra. Ningú. A l'engolfament, el mar semblava mort, tenia una immobilitat espessa i estava com extasiat davant la immensitat rutilant del cel. Una estrella molt grossa, potser Júpiter, rogenca i esvaïda, posava un vague parpelleig de llum rosada a l'aigua. Molt llunyana i com perduda en la immensitat s'oïa, flotant, la remor sorda de la ressaca sobre el penya-segat de la costa. Allò semblava augmentar el recolliment de la cala. Quan aquesta remor s'aprimava, arribava —la nit era calorosa— el cant monòton dels grills dels oliverars i se sentien, més pròxims, aquella mena de sospirs ofegats que fan les cordes de les barques fondejades. Però la sensació dominant era una intensa olor d'algues, una olor de fons del mar que gairebé marejava. Era una olor tan obsessionant que les sensacions circumdants acabaren per desaparèixer...

A Portlligat el mar i la vida de l'aigua del mar tenen una presència tan ineludible que hom sembla mastegar-la. Després, menjàrem un bocí, vam instal·lar una manta sobre les pedres de la Riba i ens hi ajaguérem de cara a les estrelles. I a falta d'un matalàs més bo ens adormírem sobre el perfum, una mica amarg, de les actínies.