Malgrat el mal temps...


Obra:Aigua de mar (p. 277)
Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

Malgrat el mal temps, els dies successius vaig anar al Jonquet, cada dia. En la grisor de la llum, el platejat verdós de les oliveres era una pura delícia de suavitat. La cala dormia en una solitud extàtica: era exactament com si dormís, com si en el seu paratge s'hagués perdut la noció del temps. La immobilitat del mar era absoluta: era com si s'aguantés la respiració. De vegades l'aigua pujava una mica sobre la sorra molla i fangosa i semblava un sospir —com si el mar no pogués aguantar més la contenció i respirés. L'aigua era d'un color blanquinós, esblaimat, amb la tonalitat més mòrbida del gris— pures carícies de la vista. Les aigües mortes del petit fiord, entre les algues morades i el verd aspre dels joncs, semblaven més opalines, més perlejades que el mar. El coster suquejava la humitat del temps.