Jònculs, Jonquet...


Obra:Aigua de mar (p. 257 i 258)
Municipi:Cadaqués
Comarca:Alt Empordà

testing image

Jònculs, Jonquet, són noms que al·ludeixen a una planta —els joncs— que creix en llocs frescals, en llocs d'aigua. La curiositat del Jonquet és aquesta: la mar penetra per l'embut obert per la riera entre les dues parets i puja molt endins, riera amunt, fent un petit fiord que és una pura delícia extasiada. L'aiguabarreig de la mar i el torrent té molt poca profunditat, de manera que el Jonquet presenta el curiós fenomen geogràfic d'una platja en formació, d'un aiguamoix en curs de solidificar-se. Ara, jo no sabria pas dir si aquesta platja quedarà en estat d'eterna temptativa o si, per contra, arribarà a prendre la forma normal que tenen les petites platges. Això depèn, probablement, d'una «determinada» torrentada o d'un «determinat» temporal de mar.

Si hom té un temperament una mica donat a viure al marge de l'agitació humana, es pot passar en aquest indret hores molt agradables. Jo n'hi he passades moltes sentint l'esquinç de seda del vent en les oliveres i contemplant les transfiguracions de la llum sobre la calma somnolenta de l'aigua, veient dins de la mar transparent de la cala el pas opulent d'un llobarro, la dormida d'uns rogers sobre la taca vítria d'un fons de sorra o els joells saltironejant sobre la carn translúcida del mirall de les aigües.