Li agradava el vell cafè de Cabanes...


Obra:Ginesta per als morts (p. 169-170)
Municipi:Cabanes
Comarca:Alt Empordà

testing image

Li agradava el vell cafè de Cabanes. L'havia descobert només arribar i s'hi havia afeccionat, sobretot per aquella olor tan especial, barreja de vermut, marro de cafè, tabac i gent. Era un lloc com un altre del món per parar un moment i fer balanç. Balanç de poca cosa, de fet: no tenia res. Tot era allà davant, això ho sabia, només calia classificar-ho, ordenar-ho i endreçar-ho: aquesta era la feina d'investigador, certament. Ara, després d'un dinar a La Truita, un dinar per oblidar, hi havia anat a fer cafè i a pensar. Sol.

El local vivia el moment més important i sagrat del dia, les dues hores del cerimonial civil al voltant del qual la població masculina del poble organitzava la seva vida: l'hora de la botifarra.

Era l'instant en què tot l'univers empordanès girava al voltant de la partida, que volia dir jugar a cartes, sí, però també exercir de ciutadans de petites polis, organitzats en senats de quatre persones, envoltades de tècnics i assessors que cridaven, insultaven i aplaudien segons anaven les jugades.

Un cop acabava una mà i es comptava, hi havia uns segons, fins a la següent mà, en què es criticava la indubtable perfídia dels rivals, la pública i coneguda falta de seny i de coneixements dels respectius companys de partida, per culpa dels quals es perdia, òbviament, i acte seguit, en frases curtes i lapidàries, coincidint normalment amb el moment de repartir el joc, mentre es vigilava de reüll que les cartes donades fossin les justes i necessàries, es passava revista a l'actualitat del poble, de la comarca, del país, del món, de les putes noves que havien vingut als bars de la carretera general, de les amants noves i l'estat de manteniment de les velles, al cul de la botiguera, a l'estat dels camps, i per descomptat, es fotia de volta i mitja l'alcalde, per inútil, i al mecànic del poble, un altre inútil, que no hi havia manera que tingués arreglats els tractors quan feien falta. En aquest moment precís, però, es començava una nova mà i el senat es concentrava en les coses serioses.